Tot parlant de la mort amb els infants

TOT PARLANT DE LA MORT AMB ELS INFANTS


Decàleg” de referencia (Concepció Poch)


a) No mentir és essencial; si no tenim una resposta concreta, no hem de tenir por de reconèixer-ho.
b) No hem de parlar més enllà del nivell de comprensió de l’infant.
c) Hem de parlar de la mort abans que l’infant es vegi emocionalment vinculat a una situació de dol. Hi ha moltes situacions que ho permeten: el canari... que va morir fa uns dies; la visita a una església de poble on hi ha un cementiri; una flor que es marceix; un conte; . . .
d) No hem de vincular la mort a una contrarietat o dificultat, ni a una malaltia lleu i passatgera. Hem d’explicar als infants què produeix la mort.
e) Hem d’emprar la paraula mort i eliminar eufemismes (se n’ha anat de viatge, està dormint,…).
f) Hem de donar l’oportunitat a l’infant de parlar de la persona morta i respectar el seu dolor emocional.
g) S’ha de reforçar la irreversibilitat de la mort i no donar peu a falses expectatives de retorn.
h) Hem d’avisar al tutor/a, psicòleg/a o professor/a, si l’infant és a l’escola, en cas que li haguem de comunicar la mort d’algú que ell estima.
i) Hem d’afavorir que els companys li puguin oferir consol, en lloc “d’intentar distreure’l”.
j) Mai no hem d’amargar el nostre propi dolor, no tancar-nos per plorar d’amagat. És bo mostrar que els adults també som vulnerables i que volem compartir la seva tristesa.

 

You are here